En aquesta classe hem començat el nou mòdul: disseny del receptor d’una radiobalisa. Tot i això hem començat fent un extens resum de l’emissor i com fer el datasheet, que és el que ha d’incloure i algunes paraules tècniques que podem utilitzar. Per exemple, que l’oscil·lador s’anomena de Colpitts o que la modulació utilitzada és OOK (On Off Keying).
Hem començat veient un diagrama de blocs del receptor heterodí i hem vist quin és el seu funcionament bàsic. És tracta d’un filtre d’entrada que retalli altres possibles senyals, un mesclador que desplaci l’ample de banda a unes freqüències més baixes i un filtre pas banda per quedar-nos amb la component resta del l’operació del mesclador. A continuació hi ha un desmodulador i un comparador per extreure la informació.
Per caracteritzar la sensibilitat del receptor, estudiem la potència del soroll, començant amb el model de la resistència sorollosa. La potencia de soroll és K·T·B, on K és la constant de Boltzman, T la temperatura en kelvins i B l’ample de banda amb que estem treballant. Per caracteritzar el soroll d’una antena, s’utilitza el model d’un resistor i per tant és pot calcular la temperatura equivalent de l’antena per analogia. Aquesta temperatura de l’antena no té equivalent físic i és més aviat una extensió del model per facilitar les coses.
Per calcular la sensibilitat utilitzem el SNR, (signal to noise ratio), també escrit com (S/N). Es tracta d’un quocient entre la potència del senyal útil i la potència del soroll. Per poder detectar senyal és necessita una (S/N) mínima i a partir d’aquesta podem calcular quina és la potència que hem d’emetre.
Comencem a veure en detall el receptor. Necessitem un filtre sintonitzable que amplifiqui per sintonitzar la senyal, però veiem que serà molt difícil de realitzar, per aquest fet introduïm el receptor heterodí. Primerament es multiplica la senyal rebuda amb la senyal d’un oscil·lador local i d’aquesta manera, obtenim la freqüència suma i la freqüència resta, a continuació situem un filtre pas banda que amplifiqui de freqüències fixes, això és equivalent al filtre sintonitzable anterior.
En AM, es va establir un filtre de freqüència 455k i es van trobar que la freqüència doble també estava dins l’ample de banda de l’AM i per tant podien passa dues emissores per el filtre, això és va solucionar situant un filtre pas banda barat abans del multiplicador per el·liminar les emissores no desitjades. En FM, és va solucionar amb un filtre amb la freqüència intermitja més elevada de manera que ja no es produïa aquest fenomen, fint= 10,7MHz. Per millorar l’amplificació es pot doblar l’etapa que multiplica i filtra, de manera que l’amplificació estarà repartida entre els dos filtres.
Etiquetes: 21, classe, colpitts, heterodí, OOK, radio balisa, receptor